Llibre de la didàctica de la llengua (I)

      PERCEPCIONS MÉS IMPORTANTS EN L'ETAPAPREVERBAL

Primerament la relació amb la seva mare, l’afectivitat que li proporciona la mare a l’infant contribueix al desenvolupament de les seves capacitats comunicatives.

La veu humana, l’infant ràpidament identifica la veu de la mare front totes les veus del seu voltant.

El rostre humà.

L’olor de la mare.

L’acció de plorar o les rialles també formen part de la comunicació inicia.

      EL PLOR I LA RIALLA, DE L'EXPRESSIÓ D'UN ESTAT A ELEMENTS D'UNA COMUNICACIÓ

Els nadons ploren coma descàrrega d’una sensació desagradable com ara la gana. L’adult acudeix al nadó quan plora ja que pensa que el nen l’esta avisant de que té gana o li molesta alguna cosa. A mesura de que cada cop que el nen plora, l’adult acudeix a ell, l’infant aprendrà ràpidament, que el plor ajuda a aconseguir la presència i el consol de l’adult.

El somriure és un reflexa de la sensació de plaer, com l’adult respon molt entusiasta front a un somriure,  l’infant pensa que és un senal de reconeixement.

      LA INTERSUBJECTIVITAT PRIMÀRIA

      L’intersubjectivitat primària és un experiència conjunta pares-fill que consisteix a que el nadó s’esforci a produir sons i capti l’atenció de l’adult. Llavors l’adult es situa dins del camp visual del nen. Quan el nen para de vocalitzar, l’adult contesta. Quan l’adult calla el nadó torna a produir sons. D’aquesta manera es produeix una espècie de diàleg.

Tot aquest procés és denomina protoconverses, cicle d’interacció entre infant i adult que dona lloc a mirades i somriures.

      LES RUTINES COM A CONTEXTOS D'INTERACCIÓ

Les rutines donen lloc a els primers contextos d’interacció amb l’adult.

L’establiment d’unes rutines ofereix a l’infant la seguretat de satisfacció de les seves necessitats . Les rutines potencien la comunicació perquè s’estructuren com contextos d’interacció (estables ,  regulars, recurrents i limitats).

L’organització de les rutines està basada en una estructura profunda i estable, que determina els aspectes essencials de l’activitat i dona lloc a l’estructura superficial, els factors que varien d’una situació concreta a una altra.

Per a Bruner aquestes activitats donen lloc a contextos d’interacció que ajuden al nen a entendre lo que l’adult vol fer. El grau d’estructuració dona lloc a les primeres representacions mentals compartides amb l’adult. Aquestes primeres representacions compartides ajuden a l’infant a interpretar paraules i gestos de l’adult en el context de les rutines.

      ELS FORMATS I ELS DIÀLEGS VERBALS

El format és una pauta d’interacció estandarditzada entre un adult i un nadó, que conté rols demarcats que es converteixen en reversibles.

Aquesta interacció és contingent, en el sentit que un resposta pot ser dependent de la de l’altre. Cada membre té el seu objectiu.

Per a Bruner, en els formats, hi ha present tres factors que són fundamentals en la comunicació:

- Anunci d’intencions: Suposa l’elaboració conjunta de procediments complexes de comunicació.

- Regulació deíctica: (tu/yo, aquí/allà). En un moment de l’interacció, el nen te el paper de d’agent i l’adult de receptor, però arriba un moment en que els appaers es canvien entre ells.

- Control presuposicional: Coneiement compartit sobre sobre l’estructura profunda del format, possibilita la negociació de l’estructura superficial i de les interaccions dels participants.

PROCÉS FONOLÒGIC DE 0 A 12 ANYS 

A partir dels 2 i els 4 mesos apareixen el gorgoteig que faciliten les protoconverses.

Als 5 mesos l’infant produeix sons consonàntics i vocàlics.

Als 6 mesos es produeix la fase del laleig, el nen comença a produir cadenes sil·làbiques reiterades i llargues, predominen els sons comuns de la llengua materna (papapapa, mamamam) Aquests sons impliquen la utilització dels òrgans de fonació.

Als 9 mesos es produeix la fase d’ecolàlia, es capaç de reproduir noves estructures sil·làbiques que son usades en contextos comunicatius. A partir d’aquí les produccions fòniques de l’infant s’assemblen més a la de l’adult.

Entre els 12 i els 18 anys el nen produeix les primeres paraules. Aquestes primeres paraules s’utilitzen en  un sentit global i tenen una funció de frase (holofrase).