Reflexió sobre la lectura obligatòria sobre Psicopedagogia de Teberosky

Aquesta lectura ens parla sobre les fases evolutives de l'escriptura per les que passa l'infant abans d'arribar a escriure amb normalitat.

Molta gent pensa que l'infant només ha de pensar la grafia i plasmar-la al paper, però com s'arriba a fer aquesta acció? Abans de que això succeeixi, han de passar algunes etapes com:

1. El coneixement de l'escriptura del nom d'un mateix

2. Imitar l'acte d'escriure quan veiem a un adult

3.Ser capaç d'escriure lo que l'adult està dictant

Aquesta lectura, no m'ha ajudat gaire en el procés d'entendre el bloc en general, a més a més, penso que és una lectura una mica densa amb aspectes molt tècnics amb la que no he arribat a profunditzar del tot i poder ampliar els meus coneixements sobre didàctica de la llengua.

Reflexió sobre lectura Bloc 3

Aquest lectura tracta de la comunicació en nens de 0 a 6 anys, consisteix en una visió més global que els apunts del power point i aquest fet m'ha ajudat a entendre molt millor el temari.

D'altra banda, he treballat la lectura amb un guió amb diferents qüestions i gràcies a això m'he pogut centrar molt més en la lectura i he tret molt profit de tots aquells aspectes i importants. Gràcies a les preguntes, he pogut diferencia els aspectes més destacables, com ara que són els formats o la paraula frase. 

Reflexió sobre el bloc 4

Un cop treballat aquest últim bloc sobre didàctica de la llengua I puc dir que he après moltes coses interessants com l'adquisició de la lectoescriptura fase per fase.

Aquest últim bloc m'ha servit per organitzar millor els conceptes adquirits i prendre consciència que la didàctica de la llengua com a concepte global és molt important per a un mestre, gairebé podria dir que és una de les parts més important juntament amb el l'àrea de lògico matemàtica, sense oblidar les arts plàstiques i musicals que juguen un paper molt important.

Abans de cursar aquesta assignatura, creia que els nens no podien expressar-se de manera escrita a l'etapa dels 3-4 anys, pensava que només podrien arribar a adquirir el coneixement d'escriure el seu propi nom de manera memoritzada, però m'he adonat que encara que no sàpiguen escriure, tenen la intenció de fer-ho i moltes vegades imiten a l'adult.

Gràcies a aquest bloc, he après l'evolució de l'infant par per pas des dels 0 als 6 anys, tant en l'àmbit de la lectura com en l'àmbit de l'escriptura.

Aprenentatge de l'escriptura

APRENENTATGE DE L’ESCRIPTURA

Existeixen diferents tipus de lletra:

-Lletra lligada

-Lletra de pal o majúscula

-Lletra script

Les etapes de l’escriptura són:

1.    Imitació de l’escriptura adulta (Escriptura no diferenciada) (P3,P4)

Tenen lloc els grafismes primitius.

No són dibuixos.

Es tracta d’una escriptura sense control.

2.    Escriure com a producció regulada per crear (Escriptura diferenciada (P4,P5)

Les grafies s’assemblen més a les lletres convencionals.

Hi ha una variació de grafies.

Linealitat.

Escriptura amb característiques relacionades amb l’objecte de referència. Relació entre:

-Quantitat de lletres-mida objecte.

Per treballar la grafia en aquesta edat és idoni posar rètols a la classe, classificar lletres, números i dibuixos, jugar amb el nom propi i amb el dels companys i insistir en les paraules llargues i curtes.

3.    Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (P5)

Comença a relacionar les grafies i els sons de paraules.

Fa segmentacions sil·làbiques.

Les escriptures sil·làbiques tenen dos aspectes:

-La paraula es descompon en segments sil·làbics.

-Cada segment sil·làbic és representat per una grafia.

Sil·làbica quantitativa.

Sil·làbica qualitativa.

Per treballar l’escriptura en aquesta etapa podem: cantar cançons, escriure-les a la pissarra i buscar paraules que es repeteixin. Fer dictats sil·làbics, mots encreuats...

4.    Escriure coma  producció controlada per la segmentació sil·làbico-alfabètica de la paraula (P5, 1r)

Per treballar aquesta etapa: treballar amb paraules que tinguin les mateixes vocals, dictar parelles de paraules, associar els noms amb dibuixos, fer encreuats, treballar les onomatopeies dels còmics.

5.    Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica (exhaustiva) de la paraula (1r i 2n)

En aquest nivell es pot treballar l’ortografia i prioritzar la comprensió lectora, ordenar vinyetes d’una història, inventar-se un còmic o conte.

ELEMENTS PER AVALUAR

-Dictats

-Diari de classe

       

PECES CLAU PER A L’AVALUACIÓ

-Autoavaluació

-Autoavaluació col·lectiva

-Autoavaluació mútua (petits grups)

Aprenentatge de la lectura

QUIN ÉS EL MILLOR MÈTODE PER ENSENYAR A LLEGIR?

Segons Mendoza, ‘’La pràctica docent permet observar que mitjançant procediment diferents es poden aconseguir resultats diferents i que no hi ha cap mètode que sigui superior als altres.’’

Llegir és un procés de comprensió, mentre que escriure és un procés d eproducció, però tots dos conceptes equivalen al llengutage escrit, que és un sistema de representació gràfica del llenguatge verbal sotmès a les condicions d’ús que constitueixen les formes del discurs.

APRENENTATGE DE LA LECTURA

Hi existeixen tres models:

-Ascendent, aquest model va de la mà de la teoria conductista i tracta d’un mètode sintètic en el que es treballen els noms de les lletres, els sons de les lletres i les síl·labes. Es dona èmfasi en la descodificació.

-Descendent, aquest model va de la mà amb la Gestalt i tracta d’un mètode analític i utilitza mètodes com ideovisual o global, global-natural i paraula generadora.  Dona èmfasi a la comprensió.

-Interactiu, aquest model va d ela mà de la teoria constructivista i no segueix cap mètode. Dona èmfasi en la recerca del significat del text.

L’aprenentatge de la lectura es divideix en tres fases:

-Fase logogràfica: Reconeixement global de configuracions escrites, Relacions entre el llenguatge escrit i oral i imitació de l’acte de llegar.

-Fase alfabètica: comprensió del funcionament del codi alfabètic, desenvolupament de la consciencia fonològica i autonomia per desxifrar.

-Fase ortogràfica: Combina habilitats alfabètiques, amb el reconeixement d’indicis contextuals, sintàctics i semàntics, la recerca de significa és el motor lector.

PROCÉS LECTOR:

DESCODIFICACIÓ(Anticipació, expectatives, inferències, comprensió i interpretació)

Reflexió personal sobre el Bloc 3

Un cop finalitzar el bloc 3, puc dir que cada cop tinc més clar el concepte de didàctica de la llengua.

Encara estic treballant el bloc 4, però puc dir que penso que el temari del bloc 3 és el més profitós de tota l'assignatura, he après moltes coses en quant al desenvolupament de l'infant a nivell fonètic i fonològic, el desenvolupament morfosintàctic i el desenvolupament semàntic. 

He pogut aprendre molts aspectes de la didàctica d ela llengua i la seva evolució des de els 0 als 6 anys i a més a més la lectura complementària que parla de totes les fases m'ha ajudat molt a acabar d'entendre alguns aspectes.

Penso que és molt important, com a mestres, tractar aquests temes ja que t'ajuden a programar activitats lingüístiques i saber per a quina edat és més adient les activitats que plantegis

Abans de començar a estudiar aquest bloc, tenia l'idea feta de que cap als 2 anys els nens parlaven de manera més o menys fluida i que una mica abans comencen a dir paraules aïllades. Però després d'estudiar aquests continguts he pogut posar noms a cada etapa i a més a més adonar-me que hi han molts més cicles envers la parla.

Llibre de diàctica de la llengua (II)

PRIMERES PARAULES 12 A 18 MESOS

Entre els 12 i els 18 anys el nen produeix les primeres paraules. Aquestes primeres paraules s’utilitzen en  un sentit global i tenen una funció de frase (holofrase).

LES PRIMERES CONSTRUCCIONS DE PARAULES

  A partir dels dos anys, el nen comença a dir noves paraules. Es tracta de paraules amb valor referencial que abans les transmetia a través de gestos. Utilitza paraules de totes les categories gramaticals per referir-se a objectes, accions, estats o aconteciments i algunes convencions socials com gràcies o hola. Primeres concordances entre gènere i número. Es comencen a  utilitzar alguns articles demostratius, possessius i pronoms personals i utilitza la forma verbal de l’infinitiu i del present.

Tot això possibilita les primeres combinacions de paraules.

L'INPUT LINGÜÍSTIC

L’input lingüístic són les experiències de comunicació verbal que s’ofereix i tenen lloc fonamentalment en el procés de construcció e interiorització.

Contra més input lingüístic es produeixi entre l’infant i l’adult, l’evolució del llenguatge del nen es veurà afectada de manera molt positiva.

LA PARLA ALS 3 ANYS

El nen es capaç d’entendre el llenguatge descontextualitzat de l’adult sempre i quan li parlin de situacions simples i aspectes interesants per a ell.

A causa de l’egocentrisme, el nen no controla aspectes bàsics del coneixement compartit. Si l’infant explica alguna cosa sobre un altre company, dona per suposat que no ha de dir el nom de a qui s’està referint perquè dona per suposat que l’adult el coneix tant com ell.

El nen parla mentre fa una acció, per exemple mentre juga. Però el seu llenguatge encara no anticipa l’acció ni serveix per organitzar la seva acció. (Un nen que vol jugar amb peces de construcció, no diu que farà una torre alta).

Als tres anys, els nens pronuncien correctament la majoria de fonemes de la llengua materna, accepte aquells que presenten una gran complexitat. (carro) (pr o bl) o els diftongs.

El lèxic augmenta de manera constant, això fa que l’infant pugui expressar-se amb més precisió. El nen domina més els noms comuns com ‘’gos’’ que les categories més generals com ‘’animal’’.

Utilitza els pronoms possessius de la primera i la segona persona. Els articles determinats e indeterminats, adjectius, demostratius i algunes preposicions com a, en, de o para.

És capaç de construir oracions simples (subjecte-verb-objecte).

Bona enunciació en frases declaratives i negatives. Domina la concordança de gènere i número .

Conjuga els verbs en imperatiu indicatiu i comença a utilitzar el passat immediat, perfet i el futur.

Encara li costa organitzar el seu discurs en una seqüència cronològica.

LA PARLA ALS 4 ANYS

Progressivament va superant l’egocentrisme, això facilita el procés de negociació i l’establiment de diàleg.

Estem a l’etapa del llenguatge egocèntric, el nen pensa en veu alta.

Segons Vygotski el llenguatge egocèntric compleix funcions intel·lectuals, desapareix en l’edat escolar quan comença a desenvolupar-se la interioritzada. L’egocèntric, és un llenguatge vocalitzat i audible, extern al seu mode d’expressió, però al mateix temps és un llenguatge interior en quant a funció i estructura.

El nen s’expressa de manera descontextualitzada, és capaç d’explicar alguna cosa que li ha succeït  sense que l’interlocutor tingui que fer esforços d’interpretació, gràcies a que el nen avança en el domini de les relacions espacio-temporals i causals.

LA PARLA ALS 5 ANYS

A partir dels 5 anys, el llenguatge anticipa l’acció i els nenes es coordinen amb els altres. Per exemple els nens es relacionen amb altres i te lloc el procés de negociació.

No te complicacions per entendre i per expressar-se de forma contextualitzada. Són capaços de narrar històries inventades o organitzar fets del passat.

Pronuncien correctament els fonemes de la llengua materna.

En aquesta edat, el nen posseeix un lèxic ric i variat. Li costa interpretar metàfores.