Aquesta lectura ens parla sobre Bruner i Chomsky principalment, encara que és una lectura una mica densa, m’ha servit per aprofundir més en la didàctica dela llengua i l’he trobada molt interessant. Per una banda, Chomsky defineix la creativitat com la capacitat que té una persona que pertany a una comunitat lingüística de comprendre i interpretar un conjunt d’enunciats. Ell defensava que els infants neixien amb allò innat que els permetia saber parlar. Defensaba la sintàxi coma nexe d’unió entre els infants quan aprenien a parlar i deia que els infants ja coneixien la sintàxi al néixer.
Per altra banda trobem a Bruner amb el seu pensament que va molt lligat als ideals de Chomsky, però resumeix aquesta naturalesa no de caire lingüístic, ell pensa que es produeix a través de l’intercanvi social entre adult i infant. Per aquest motiu els petits es poden comuncar amb els adults, els nens es comuniqeun i els adults ens adaptem per poder entendre’ls. Bruner dona molta importància a ser utilitzar el llenguatge i al seu aprenentatge.
Finalemnt, la elctura ens parla de dos conceptes nous:
- La intersubjectivitat, la possibilitat que té l’adult de interpretar les intencions de l’infant i a l’inversa.
- La bastida, te a veure amb la zona de desenvolupament proper de Vygotski.
Encara que hagi sigut una lectura una mica llarga, m'ha donat eines per crear la meva base teòrica de coneixements sobre la didàctica de la llengua
No hay comentarios:
Publicar un comentario