Reflexió sobre la lectura Alumnes Plurilingües

Després de llegir l’article d’alumnes plurilingües m’he adonat de moltes coses que si no et pares a pensar potser les passem per alt. Aquesta ha sigut una de les lectures, de totes les que he llegit sobre didàctica de la llengua, que més m’ha interessat i m’ha fet pensar.

Es clar que el fet d’aprendre català quan a casa parles castellà és un handicap que a vegades t’impedeix avançar a l’hora de comunicar-te amb els altres, o que simplement et fa la vida una mica més complicada quan estàs començant a aprendre. Per exemple, faig repàs a dos nens d’educació primària, els qui a casa no parlen res de català, quan jo els hi parlo en català hi han paraules senzilles que no arriben a entendre, o a l’hora de fer una redacció són escassos de vocabulari.

Tot això em fa pensar que si un nen català pot arribar-li a costar parlar en català, ens hauríem de posar en al pell d’aquelles persones nouvingudes que a més a més d’aprendre castellà, tenen la feina d’haver d’aprendre català. Fins ara, jo no sàvia l’existència de les aules d’acollida on els alumnes nouvinguts anaven uns dies concret per avançar més ràpid pel que fa l’adquisició del llenguatge. Per una part penso que és una bona manera de que ells avancin amb més facilitat en l’adquisició de continguts en les matèries, però d’altra banda pot semblar una mica d’exclusió des de la perspectiva de l’alumne nouvingut, ja que te prou feines per conèixer gent nova i a més a més el trèiem de l’aula durant unes hores…

En definitiva penso que ha estat un article prou profitós que et fa reflexionar sobre quins mètodes podríem aplicar per què  aquelles persones nouvingudes aprenguin la llengua d’una manera ràpida amb sense haver de sentir-se exclosos.