La immersió lingüística

La immersió lingüística és l’aprenentatge precoç d’una llengua diferent a la pròpia, és a dir diferent a la que estem acostumats a parlar.

Per exemple a Catalunya, molts nens que acostumen a parlar castellà a casa, es troben en una immersió lingüística constant quan a l’escola ho treballen gairebé tot en català.

Això és possible ja que hi ha diferents normes dins del marc normatiu que parlen sobre la llengua catalana en l’ensenyament, com per exemple:

             Article 20

1.       El català coma  llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives.

Article 21.8

L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.

ON ÉS NECESSÀRIA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA?

Escoles amb:

-Un percentatge elevat d’alumnat castellanoparlant.

-Gran diversitat lingüística

-Alumnat catalanoparlant amb diversitat de llengües.

Objectius:

-Assolir la competència comunicativa tant en català com en castellà.

-Compendre i expressarse tant oralment com per escrit com a mínim en una llengua estrangera.

-Tenir en compte la pluralitat lingüística.

Resultats:

-Afavoreix la innovació educativa i la cohesió social.

-Evita la segregació per raó de llengua i cultura.

PROGRAMES D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Consisteix a afegir una nova llengua (L2) al repertori lingüístic de l’infant sense perjudicar a la seva primera llengua (L1). Això es el que s’anomena bilingüisme additiu.

Hi ha variables que contribueixen a l’eficàcia dels programes d’immersió:

-L’estatus social que hi hagi a casa.

-L’altitud de l’alumnat i de la seva família enfront la llengua pròpia i la llengua de l’escola.

-La qualitat de les interaccions que es produeixen a l’aula.

ESTRATÈGIES DOCENS PEL DIÀLEG

El mestre té diverses estratègies per aconseguir que es doni un diàleg dins de la classe:

1.       Orientació

2.       Facilitació

3.       Informació

4.       Suport

5.       Acabament

La orientació fa referència als comentaris i preguntes obertes que la mestre fa als infants per convidar-los a reflexionar sobre un tema concret.

La facilitació fa que l’alumnat aprofundeixi en els seus pensament, hi ha diferents tipus de facilitació:

1.       Completives, que demanen detalls i justificacions.

2.       Focalització, són preguntes sobre aspectes concrets.

3.       Comprovació, demanen aclariments i consideracions.

           La informació vol dir que cal tenir en compte tota aquella informació proporcionada i la                      manera en que es proporciona, ja que són exemples de formes d’expressió del pensament:                    narratiu, descriptiu, expositiu i/o al·legòric.

           El suport es refereix als comentaris que estimulen a l’infant a mantenir el diàleg.

           Per últim l’acabament que anuncia un canvi temàtic o un fi de la conversa.