L1, L2, LE SEGONS DIVERSOS CRITERIS

CRITERI PSICOLINGÜISTIC

El criteri cronològic d'adquisició que s'ha anat imposant es requereix al criteri psicolingüístic.

L1: És la primera manifestació verbal a la qual l'infant està exposat en el seu entorn més proper, com ara l'entorn familiar. En aquesta primera manifestació es desenvolupa la funció simbòlica, la organització conceptual i les primeres experiències amb el llenguatge.

L2: S'adquireix en segon lloc i forma part de la llengua ambiental i de la llengua de l'escola. (L1+L2+L2bis)

-> El bilingüisme familiar-precoç-primerenc : es capaç d'aprendre dues llengües simultànies abans dels 4 anys.

-> Transferències dels sabers adquirits en la primera llengua cap a la segona.

CRITERI SOCIOLINGÜISTIC

L1: Llengua de la comunicació. Aquella amb la que interactuem a la nostra vida quotidiana. La L1 del parlant no sempre fa referencia a la llengua pròpia de la comunitat on viu.

L2: S’utilitza en el context social juntament amb la L1. S’adquireix en segon lloc però forma part de la llengua ambiental i de la llengua de l’escola (L1+L2)

CRITERI DIDACTIC O METODOLOGIC

Te a veure amb la metodologia que s’utilitza en l’ensenyament de les llengües a l’escola: Situacions i contextos d’immersió lingüística.

LLENGUES ADDICIONALS: Llengua estrangera (LE) i L2

LE: llengua que es parlen en altres països.

L2: llengua que s’adquireix i s’utilitza en àmbits pròxims.

La tradició angloamericana considera que tot lo que no és llengua angles és L2. No apliquen els criteris de proximitat o ús social per a definir-la.